Entrades

Vull viatjar amb tu

-
Imatge
Ja estic assegut a l’avió de tornada cap a casa després de la setmana mensual que em toca viatjar. Ara fa una estona en una benzinera he comprat un mapa de la península, aquell tros de paper de colors que fèiem servir no fa massa temps per tal de no perdre’ns per les carreteres. No és que vulgui tornar enrere en el temps, la intenció és alleugerir el malestar del Cesc cada vegada que marxo. Sense treva, cada mes de l’any, em toca anar a voltar per la península. El marrec no ho porta massa bé. A mida que es va acostant la data, el seu caparró ja comença a donar voltes i a treure cada vegada amb més assiduïtat els “perquè has de marxar?, no m’agrada que marxis! perquè has de tenir aquesta feina?...”. I arribat el dia D desplega una bona varietat de performances; entristir-se després d’acomiadar-nos amb un brollar de llàgrimes capaç d’omplir el bidonet de la bicicleta, posar la tovallola al seient del copilot del cotxe i asseure-s’hi   amb el banyador regalimant aigua (dur
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Perdre també crea campions

-
Imatge
Tastet de la pel·lícula  (clica) L’Arlet va prometre al Cesc que, si les notes eren bones, aniríem al cine (segurament ella tenia ganes d’anar-hi de totes, totes, doncs normalment ja en són). Les vàrem rebre al migdia i aquella mateixa tarda cap al cine, evidentment el marrec s’havia guanyat triar la pel·lícula que veuríem. Inicialment dubtava entre l’última de Juràssic Park o la que s’anunciava en un altre cartell “Campeones - una comedia muy seria”. La seva vinculació amb l’esport, algun tràiler divertit que en Cesc ja havia vist i el fet de que la primera no era apta per menors de 12 anys, el va fer decidir. Automàticament vaig pensar, una espanyolada que no ens aportarà res però, amb la que ens hi farem un bon fart de riure. La meva faceta de “pitunissu” només ho va encertar al 50%. Coi de Javier Fesser, el pare de la criatura (pel·lícula) no com jo que actuo com a tal però que no sóc el coautor del nano, tant ens feia riure sense miraments com ens alliçonava i e
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Ampliem la família

-
Imatge
Aquesta és la setena entrada al bloc i rellegint les anteriors, podem anar observant que cada una d’elles té vivències i experiències tant positives com negatives i   també, les eines utilitzades per tal de resoldre aquells aspectes que ens hem proposat millorar. La veritat és que aquesta vessant de fer de pare sense ser-ho l’estic gaudint molt més del que inicialment em pensava i en gran mesura i sense dubte, és per lo bona gent que són tant l’Arlet com en Cesc. Aclarir també, que gaudir no vol dir que la convivència i encaix siguin sempre un camí planer,   també tenim les corbes i desnivells del nostre Dragon Khan particular. Com ja han anat “patint” els dos, la meva memòria no difereix gaire de la d’un peix i com que si no tinc les coses estructurades les oblido amb facilitat, hem decidit augmentar la família amb tres integrants més; l’ON, el Dr. OFF i el SúperON. Tots tres són vells amics que, durant tot un any amb el malhaurat i molt enyorat amic Xavier Gassó, ens van
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Teràpia a cop de pedal

-
Imatge
Ja vàrem comentar en el post anterior (Gaudint de les aficions, comunes o no) que el futbol li serveix al Cesc entre d’altres coses, com a vàlvula d’escapament energètica i mica en mica ens hem anat adonant amb l’Arlet que l’anar a pedalar fa que se li dispari la xerrera. No es que sigui un nano reservat en altres entorns, tot al contrari, és obert participatiu, despert i molt parlador s´hi pot tenir tot tipus de conversa. Sortir a passejar i fer excussions amb bicicleta de muntanya ens agrada a tots tres i  tenim la sort de viure en un entorn en el que pedalant no més de cinc minuts, ja estem envoltats de natura. És una activitat que intentem anar fent cada setmana i més ara, que la caloreta comença a fer el temps una mica més agradable. Podem donar des d’una volta circular ràpida d’una hora i mitja pels voltants de la nostra població, fins al tram Olot – Girona per la via verda que antigament unia les dues poblacions a través del Carrilet. Aquesta última la vàrem gaud
2 comentaris
Més informació

Gaudint de les aficions, comunes o no

-
Imatge
Un dels punts d’encontre o distanciament amb els fills de la teva parella fruit d’una relació anterior (la paraula fillastre no m’agrada gens), poden ser les aficions culturals o esportives. Si coincideixen oli en un llum, si divergeixen inicialment sembla que podem tenir una dificultat afegida però, com que l’objectiu és el de portar-nos bé, hi estem treballant, us asseguro que molt. Ja hem anat comentant que el Cesc és un nano d’acció amb habilitat i facilitat per la pràctica de molts esports, destacant-ne per sobre de tots el futbol. La seva afició per aquesta modalitat esportiva sobrepassa el simple fet de jugar-hi al pati de l’escola amb els amics. A tall d’exemple em ve al cap explicar-vos un cap de setmana concret del mes de maig. Dissabte vàrem marxar tranquil·lament a mig matí de casa direcció Girona, per tal de poder gaudir del seu interessant Temps de Flors, tot passejant pel laberíntic i medieval barri del Call.   A mitja tarda alguns dels seus amics ap
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Cap a dormir amb tranquil·litat

-
Imatge
Quan veus al Cesc així d’entrada i sense coneixer-lo pots pensar, quina pinta de sobrat que té aquesta nano, però a mida que t’hi acostes emocionalment t’adones que és un geniüt (hi estem treballant i molt, perquè mica en mica vagi aflacant) amb un cor tant gran, que a vegades no li deixa  veure els peus ni el que trepitja i s’enpuntega (expressió berguedana de caure de morros a terra). El seu dia a dia està carregat de rialles, de bons moments, de moments que la seva mare se’l menjaria d’altres que li sap greu no haver-ho fet,  d’escola, d’amics, de xerrades inacabables, de visites als avis, de corredisses, de pilotes, de pedals, en resum de vitalitat majoritàriament positiva, el podríem considerar un nano feliç, però de tant en tant se li planteja un problema de grans que preocupa i angoixa als petits,  que ni ell ni qui té més a prop podem resoldre ara per ara. Mentre només ha pensat o ens ha semblat que només hi donava voltes  a estones, hem anat trampejant la situació, pro
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El "meravellós" món de les paraulotes

-
Imatge
És veritat que les paraulotes cada vegada estan més socialment acceptades i també ho és, que a mida que avancen les generacions se'n diuen més i de més gruixudes a edats molt joves, potser massa joves. Als nanos dir-les els fa sentir més grans del que realment són, possiblement els hi dóna la sensació d’entrar al món dels adults i a alguns adults, els hi fa esbossar una rialla escoltar de la boca d’un nas de mocs una bateria de renecs a l’estil del Pepe Rubianes, però com  que de Rubianes només n’ha existit un,  a molt d’altres adults els hi grinyolen les orelles. Aquí doncs se’ns planteja un dels primers problemes per polir, que no a resoldre, perquè podrem llimar al Cesc però no capgirar la societat. Doncs, també és veritat que hi ha  expressions que difícilment tindran la contundència que els hi voldrem donar, sense  ornamentar-les amb un renec encaixat en el seu punt just.  Hem de trobar un cert equilibri entre la paraulota integrada en cada frase, i la “inevitable”. Amb
Publica un comentari a l'entrada
Més informació