Ei, que després de la tempesta sempre ve la calma!

Si us he de ser sincer  gairebé no tinc ni idea del perquè estic muntant aquest blog. Tot plegat ve del bon rotllo que encara mantenim amb la meva primer ex dels 18 anys (en dono fe, és possible tenir una molt bona relació amb una ex parella i que el més sexual que ens pugui unir siguin els dos petons del “hola que tal com va tot?” i els dos més del “àpali, ja ens veurem”). Sempre hem anat estant al corrent de les vicissituds viscudes per cadascun de nosaltres i un dia, tot sopant, aprofundint en les garrotades amoroses d’ambdós (exceptuant la comuna... teníem 20 anys i no en sabíem més) agafa les estovalles de paper del bar i fent un ‘Reixach style’ amb el contracte del 10 del Barça, dibuixa un esbós amb les directrius que ella considera imprescindible per tal de que escriguem un llibre sobre la meva vida amorosa i la pedra amb la que reiteradament m’encasto.
Inicialment la idea m’agrada i començo a donar-hi voltes però, el moment emocional en el que em trobo no em deixa estar suficientment serè per materialitzar-la, doncs estic apunt de tornar a abraçar violentament la famosa pedra.
Una vegada recuperat de la destrossa de l’impacte (sí, he tornat a menjar-me-la)  recupero la idea inicial del llibre però, parlar de sentiments amorosos ara mateix se’m fa massa dur i possiblement deixaria anar alguna bestiesa evitable.
Emocionalment més estable començo una relació amb l'Arlet, mare del Cesc. A mida que passen els dies i em vaig adonant de tot el que suposa actuar de pare sense ser-ho, em va passant pel cap explicar les vivències, els canvis que suposa, els aprenentatges del dia a dia, penso que pot estar bé canviar la temàtica i exposar el que va passant bàsicament amb la relació que se’ns planteja al nano i a mi. Parlo amb mare i fill i els hi apunto el que porto de cap. Tot plegat els hi fa il·lusió i una mica de vergonya a parts iguals, però n’hi donen el vist i plau.  Automàticament  li plantejo el canvi d’argument a l’ex, inicialment no respon i penso “ja no anem bé”, però què caram, començo a redactar i li ensenyo. Li agrada!

I aquí estem, explicant el que ens va passant amb l’objectiu de que els que ens trobem en situacions similars ens puguem ajudar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ampliem la família

Vull viatjar amb tu

Cap a dormir amb tranquil·litat