Cap a dormir amb tranquil·litat


Quan veus al Cesc així d’entrada i sense coneixer-lo pots pensar, quina pinta de sobrat que té aquesta nano, però a mida que t’hi acostes emocionalment t’adones que és un geniüt (hi estem treballant i molt, perquè mica en mica vagi aflacant) amb un cor tant gran, que a vegades no li deixa  veure els peus ni el que trepitja i s’enpuntega (expressió berguedana de caure de morros a terra).

El seu dia a dia està carregat de rialles, de bons moments, de moments que la seva mare se’l menjaria d’altres que li sap greu no haver-ho fet,  d’escola, d’amics, de xerrades inacabables, de visites als avis, de corredisses, de pilotes, de pedals, en resum de vitalitat majoritàriament positiva, el podríem considerar un nano feliç, però de tant en tant se li planteja un problema de grans que preocupa i angoixa als petits,  que ni ell ni qui té més a prop podem resoldre ara per ara.

Mentre només ha pensat o ens ha semblat que només hi donava voltes  a estones, hem anat trampejant la situació, proposant activitats, parlant del tema amb naturalitat i donant-li la importància justa (justa segons la manera d’entendre el problema per part d’un adult), fins que després de que hagi passat unes quantes nits neguitós, una dia abans del petó de bona nit, ja dins del seu llit, ha deixat anar amb llàgrimes als ulls; “perquè m’ha de passar això a mi?” “és que penso moltes vegades amb això, només em passen coses dolentes!”

Totes les alarmes disparades. D’entrada a l’endemà hi ha escola i hem de procurar que pugui anar-hi el més fresc i alegre possible. D’una revolada agafem paper i llapis i ens assentem amb l’Arlet al seu costat, el Cesc ja no entén res però se li esbossa una rialla, pensa, ara aquests dos què fan. Li demanem que ens vagi explicant tot allò que ha anat fent durant el dia, des del moment que s’ha llevat, tant el que consideri bo com allò que no li hagi agradat gens ni mica. Dins del que no li ha agradat hi ha el problema que l’atabala. De tot el seu relat n’aconseguim extreure 11 frases que defineixen el seu dia, resulta que 9 són bones i 2 són dolentes. Li fem veure que per més complicada de resoldre, de moment, que sigui la dolenta, en té nou que són bones i el convidem a anar a dormir recordant-les. A l’endemà i després d’una partida al Rumi, li tornem a aparèixer amb la llista i la fem de nou, ell ja demana escriure’n la meitat, tornen a guanyar els positius per golejada. El Cesc somriu, genial, no podem resoldre el problema però podem ajudar-lo a portar-lo amb més calma. Ja passem per la tercera nit i, durant el dia, el problema ha tornat a fer acte de presència, acabem la partida i tornem-hi amb la llista, aquesta vegada ja s’hi agafa ell, tornen a vèncer els positius.


Sembla que la iniciativa va funcionant i ens agradaria que incorporés aquest exercici com una rutina DIVERTIDA per dur a terme cada nit i així aclucar els ulls amb calma.

Hi donem voltes i agafant com a base la seva passió pel futbol, decidim que comprarem una pissarra magnètica  de les que fan servir els entrenadors d’aquest esport (finalment i per un tema de disponibilitat hem comprat una pissarra blanca i ell mateix tot jugant hi ha dibuixat el camp). Un dels equips serà l’ON
i el formaran un màxim d’11 frases positives del dia i l’altre equip serà el dels OFF,
format per un màxim  de les 11 frases més negatives de la jornada. Cada dia s’hi disputarà un partit i en una paper apart anirem apuntant-ne els resultats.

Pensem que serà una manera molt visual i estimulant per ell, d’adonar-se que per més complicada que sigui la part negativa, l’equip positiu sempre vencerà; esperem, desitgem, creuem els dits, el que no són els dits... que així sigui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ampliem la família

Ei, que després de la tempesta sempre ve la calma!