Fer de pare sense ser-ho. Ens en sortirem!

Tastet de la pel·lícula  (clica) L’Arlet va prometre al Cesc que, si les notes eren bones, aniríem al cine (segurament ella tenia ganes d’anar-hi de totes, totes, doncs normalment ja en són). Les vàrem rebre al migdia i aquella mateixa tarda cap al cine, evidentment el marrec s’havia guanyat triar la pel·lícula que veuríem. Inicialment dubtava entre l’última de Juràssic Park o la que s’anunciava en un altre cartell “Campeones - una comedia muy seria”. La seva vinculació amb l’esport, algun tràiler divertit que en Cesc ja havia vist i el fet de que la primera no era apta per menors de 12 anys, el va fer decidir. Automàticament vaig pensar, una espanyolada que no ens aportarà res però, amb la que ens hi farem un bon fart de riure. La meva faceta de “pitunissu” només ho va encertar al 50%. Coi de Javier Fesser, el pare de la criatura (pel·lícula) no com jo que actuo com a tal però que no sóc el coautor del nano, tant ens feia riure sense miraments com ens alliçonava i e

Aquesta és la setena entrada al bloc i rellegint les anteriors, podem anar observant que cada una d’elles té vivències i experiències tant positives com negatives i   també, les eines utilitzades per tal de resoldre aquells aspectes que ens hem proposat millorar. La veritat és que aquesta vessant de fer de pare sense ser-ho l’estic gaudint molt més del que inicialment em pensava i en gran mesura i sense dubte, és per lo bona gent que són tant l’Arlet com en Cesc. Aclarir també, que gaudir no vol dir que la convivència i encaix siguin sempre un camí planer,   també tenim les corbes i desnivells del nostre Dragon Khan particular. Com ja han anat “patint” els dos, la meva memòria no difereix gaire de la d’un peix i com que si no tinc les coses estructurades les oblido amb facilitat, hem decidit augmentar la família amb tres integrants més; l’ON, el Dr. OFF i el SúperON. Tots tres són vells amics que, durant tot un any amb el malhaurat i molt enyorat amic Xavier Gassó, ens van

Ja vàrem comentar en el post anterior (Gaudint de les aficions, comunes o no) que el futbol li serveix al Cesc entre d’altres coses, com a vàlvula d’escapament energètica i mica en mica ens hem anat adonant amb l’Arlet que l’anar a pedalar fa que se li dispari la xerrera. No es que sigui un nano reservat en altres entorns, tot al contrari, és obert participatiu, despert i molt parlador s´hi pot tenir tot tipus de conversa. Sortir a passejar i fer excussions amb bicicleta de muntanya ens agrada a tots tres i  tenim la sort de viure en un entorn en el que pedalant no més de cinc minuts, ja estem envoltats de natura. És una activitat que intentem anar fent cada setmana i més ara, que la caloreta comença a fer el temps una mica més agradable. Podem donar des d’una volta circular ràpida d’una hora i mitja pels voltants de la nostra població, fins al tram Olot – Girona per la via verda que antigament unia les dues poblacions a través del Carrilet. Aquesta última la vàrem gaud