Vull viatjar amb tu

Ja estic assegut a l’avió de tornada cap a casa després de la setmana mensual que em toca viatjar. Ara fa una estona en una benzinera he comprat un mapa de la península, aquell tros de paper de colors que fèiem servir no fa massa temps per tal de no perdre’ns per les carreteres. No és que vulgui tornar enrere en el temps, la intenció és alleugerir el malestar del Cesc cada vegada que marxo.

Sense treva, cada mes de l’any, em toca anar a voltar per la península. El marrec no ho porta massa bé. A mida que es va acostant la data, el seu caparró ja comença a donar voltes i a treure cada vegada amb més assiduïtat els “perquè has de marxar?, no m’agrada que marxis! perquè has de tenir aquesta feina?...”. I arribat el dia D desplega una bona varietat de performances; entristir-se després d’acomiadar-nos amb un brollar de llàgrimes capaç d’omplir el bidonet de la bicicleta, posar la tovallola al seient del copilot del cotxe i asseure-s’hi  amb el banyador regalimant aigua (durant la festa d’aniversari d’un amic seu) alhora que es lliga el cinturó de seguretat i tot omplint un altra bidonet negar-se a baixar assegurant que ell ve amb mi, sí o sí, en una altra ocasió em diu que puc marxar tranquil que ell està bé i a la que em perd de vista dir-li a l’Arlet que pari el cotxe perquè, no sap què li passa, que s’està ofegant... A l’àvia també li ha tocat el rebre, en ple dinar de feina rebo un whassap d’ella “Naanooooo tinc un nen plorant perquè has marxat” acompanyat de dos emoticones d’aquells que estan tristos i els hi baixa una gota front avall.

Veure’l així no ens agrada gens, tots plegats ho passem malament i amb l’Arlet donem voltes per tal de veure si trobem la manera  d’alleugerir-li aquest malestar.

D’entrada l’Arlet li fa una “pirula” a l’hora de comptar els dies que sóc fora. Si marxo un dimecres al matí i torno un dimarts a la nit, diu que com que tant el primer com l’últim dia ens veiem doncs que aquests dos ja no compten, d’entrada de 7 dies ja en passem a 5.

Preguntats els motius pels que no li agrada que viatgi, en respon de lògics i evidents però, n’hi ha un que inicialment ens fa riure però, que veiem que per ell de gràcia en té ben poca. Resulta que, quan marxo, vaig molt més mudat que quan em veu per la nostra ciutat i això li desperta el pensament de  –quan marxes te’n vas a lligar.  Burxant-lo una mica ens confessa que té por de que trobi a una altra noia i no torni. Vatua l’olla com hi va el nano que només té 10 anys i com fa córrer les neurONes!

Tot i els malabarismes numèrics que li proposa la seva mare, encara troba que són massa dies, entre l’escola i el futbol ja en té una pila d’hores d’ocupades, sembla que no són suficients. Se’ns acut amb l’Arlet que, com que sempre trobarà el moment per enyorar-se i no està a les nostres mans ni retallar les 24h que té cada dia ni fer-li oblidar la distància, integrar el viatge al dia a dia del Cesc. Que se’n senti partícep, que sàpiga per on he passat cada dia, on dormo... i que alhora, aprengui de forma molt amena la geografia de la península ibèrica.

Per tal d’aconseguir-ho he comprat el mapa que al principi he comentat, expressament en una benzinera sevillana.

Una vegada a casa li hem ensenyat el mapa i li hem explicat a grans trets com llegir-lo, així com on és Berga i diferents poblacions que ell ja coneix. El seu esperit competitiu ja l’ha portat a demanar quants quilometres hi ha fins a determinades ciutats importats per les que sap que em bellugo.  El motiu d’adquirir-lo a Sevilla no té cap altra raó que la d’explicar-li que la gent d’aquesta ciutat són generalment o tenen fama de ser, molt amables i riallers, de manera que cada vegada que treballi sobre l’immens paper senti que està fent una “feina” amable.

La idea és que, cada nit abans d’anar a dormir i després de la trucada pertinen, ell i l’Arlet vagin resseguint la ruta que he conduit i que, a través de la Viquipèdia, puguin llegir una mica i il·lustrar-se sobre la ciutat en la que dormo.

Ja hem posat en marxa el mapa durant el mes d’agost i la veritat és que massa èxit no ha tingut, val a dir també, que vaig marxar només cinc dies; el primer ja no compta perquè ens hem vist, el segon, tercer i quart els ha passat amb la mare i uns amics a la platja i el cinquè ja he tornat, entre les trucades que ens hem anat fent i les distraccions deu haver pensat –el mapa que el faci el que ha marxat si vol...-.

Aquest mes de setembre tornarem a posar la maquinària en marxa i ho creuarem tot per tal de que funcioni. Tot a punt, a veure què passa.

 ON No em cansaré de repeteir que en Cesc és un nano carregat d’energia, amb una pinta de sobrat que fa por però, amb un cor que se’l trepitja i és per aquest motiu que hi ha fets el superen.

 Dr. OFF Un d’aquest fets són els set dies al mes que viatjo per feina, doncs trenca la bona convivènica que hem aconseguit entre els tres i li dispara alguns neguits.

 

SUPER ON Per tal de minimitzar-li aquests neguits, amb l’Arlet  hem volgut desdramatitzar la situació i fer-lo particep del viatge, convidant-lo a seguir la meva ruta a través d’un mapa de carreteres dels “d’antes”.

Pd: no sé si em vol dir alguna cosa veient la posició del dit amb el que aguanta el mapa...