Vull viatjar amb tu
Ja estic assegut a l’avió de tornada cap a casa després de la setmana mensual que em toca viatjar. Ara fa una estona en una benzinera he comprat un mapa de la península, aquell tros de paper de colors que fèiem servir no fa massa temps per tal de no perdre’ns per les carreteres. No és que vulgui tornar enrere en el temps, la intenció és alleugerir el malestar del Cesc cada vegada que marxo. Sense treva, cada mes de l’any, em toca anar a voltar per la península. El marrec no ho porta massa bé. A mida que es va acostant la data, el seu caparró ja comença a donar voltes i a treure cada vegada amb més assiduïtat els “perquè has de marxar?, no m’agrada que marxis! perquè has de tenir aquesta feina?...”. I arribat el dia D desplega una bona varietat de performances; entristir-se després d’acomiadar-nos amb un brollar de llàgrimes capaç d’omplir el bidonet de la bicicleta, posar la tovallola al seient del copilot del cotxe i asseure-s’hi amb el banyador regalimant aigua (dur